diumenge, 25 d’abril de 2010

Alguna vegada va tindre un per què?

Mai he tingut ni tindré la constància ni la voluntat per a escriure periòdicament en un diari ni a un blog, doncs, definitivament tinc comprovat que escric sempre quan necessite desfogar-me d'algun sentiment il·lògic i sense sentit, o simplement vull contar-li o recordar-li al meu jo del futur les eventualitats i tonteries en les que penso en aquest present efímer...

Aquest blog serà un reflex, un miratge precissament d'això...Com una espècie de diari on escriuré i compartiré tot allò que em vingui al cap en un determinat moment baix la influència de les diferents circumstàncies que, en eixe moment siguin importants per a mí.

Això sí, no espereu una constància coherent, doncs així és la inspiració...


Qué millor que començar amb bona música, aquí deixe una que m'encanta pel sentiment, pel que diu, i perquè sí...




Traducció:
Conta'm què és...No és just...
Però estic perdent temps, perquè no és el meu cor, no és la meva
culpa...
I tota situació entén bé, l'anècdota d'anar perseguint la localització de
les teves portes...
Perquè estic perdent temps, i ara estic perdent diners de nou,
I tots els cigarrets que mai m'he fumat...
I totes les cartes que mai he enviat...

Ell estava assegut a la piscina però,ell estava espantat...
Perquè eixe no era el seu moment ni la seua oportunitat...
Fer-me vella no estava en els meus plans però, mai és tard...
Mai és massa tard per a mí per a quedar-me...
Perquè estic perdent temps, i estic perdent diners altra vegada...
I tots els cigarrets que mai m'he fumat...
I totes les cartes que mai t'he enviat...

5 comentaris:

Ada ha dit...

Et desitge molta sort amb aquesta nova aventura que comences, per cert, amb una cançó molt bonica i sensible; com tu. No, perdó, com tu no hi ha RES!

Irianesh ha dit...

=) Bonica!! Moltes gràcies per dibuixar un somriure a la meua cara cada dia... t'estime molt, ho saps? ;)

joanfer ha dit...

Amb les cosetes que us esteu dient tan maques, em fa cosa fer un comentari i tot, no sigui que espetlli el vostre moment... jajajaj...;P

Llum, et desijo tota la sort del món en aquest nou camí. M'encanta el disseny, m'encanta com escrius i m'encanta que vulguis compartir tot el teu món.
Aquí tindràs sempre un fidel seguidor.

Molts petons... ;)

Irianesh ha dit...

Oh Joan!! tu mai espetllaries res!! ;)

Moltes gràcies pel comentari, si no fós per tú i la meva germana (que sou els únics que em feu cas), no sé què faría!! Jajaja Però saps què? M'agrada... perquè així és com si hi hagués més confiança...

Un abraç!! ;)

joanfer ha dit...

No pateixis, ja veuràs com aviat no només nosaltres serem els que et fem cas. Tens talent, i ho demostraràs molt aviat... ;)

I no és com si hi hagués més confiança. Per part meva, almenys, te l'has guanyada tota... ;)

Petons de bona nit! ;)