Mai he tingut ni tindré la constància ni la voluntat per a escriure periòdicament en un diari ni a un blog, doncs, definitivament tinc comprovat que escric sempre quan necessite desfogar-me d'algun sentiment il·lògic i sense sentit, o simplement vull contar-li o recordar-li al meu jo del futur les eventualitats i tonteries en les que penso en aquest present efímer...
Aquest blog serà un reflex, un miratge precissament d'això...Com una espècie de diari on escriuré i compartiré tot allò que em vingui al cap en un determinat moment baix la influència de les diferents circumstàncies que, en eixe moment siguin importants per a mí.
Això sí, no espereu una constància coherent, doncs així és la inspiració...
Qué millor que començar amb bona música, aquí deixe una que m'encanta pel sentiment, pel que diu, i perquè sí...
Aquest blog serà un reflex, un miratge precissament d'això...Com una espècie de diari on escriuré i compartiré tot allò que em vingui al cap en un determinat moment baix la influència de les diferents circumstàncies que, en eixe moment siguin importants per a mí.
Això sí, no espereu una constància coherent, doncs així és la inspiració...
Qué millor que començar amb bona música, aquí deixe una que m'encanta pel sentiment, pel que diu, i perquè sí...
Traducció:
Conta'm què és...No és just...
Però estic perdent temps, perquè no és el meu cor, no és la meva
culpa...
I tota situació entén bé, l'anècdota d'anar perseguint la localització de
les teves portes...
Perquè estic perdent temps, i ara estic perdent diners de nou,
I tots els cigarrets que mai m'he fumat...
I totes les cartes que mai he enviat...
Ell estava assegut a la piscina però,ell estava espantat...
Perquè eixe no era el seu moment ni la seua oportunitat...
Fer-me vella no estava en els meus plans però, mai és tard...
Mai és massa tard per a mí per a quedar-me...
Perquè estic perdent temps, i estic perdent diners altra vegada...
I tots els cigarrets que mai m'he fumat...
I totes les cartes que mai t'he enviat...
